En català, hi ha unes construccions correlatives que serveixen per expressar diverses possibilitats, habitualment dues. Aquestes correlacions, més o menys lexicalitzades, apareixen encapçalades per adverbis o altres tipus d'elements, la majoria repetits, com ara... ara..., ja... ja..., sigui (o siga/sia)... sigui (siga/sia)... Per exemple:

Ara està trist, ara està content.
Ja ho hàgiu fet vosaltres, ja ho hagi fet algú altre, el cas és que està espatllat.
Sempre fa mal temps, sigui hivern o sigui estiu.

Les construccions correlatives formades amb adés... adés... i que... que s'usen generalment en registres formals. Per exemple:

Adés reia, adés plorava.
Que cars, que barats, n'hi havia de tot tipus.